Aqueste dissabte dotze de genièr, foguèri a un rescontre
poetic que se debannava a la Mediatèca centrala d’Agglomaracion Émile Zola
à Montpelhièr.
Coma èri d’ora (lo rescontre començava pas abans siès oras e
mièja, esperèri al « Café des lettres » qu’es a dins la quita
mediatèca. Comandèri una part de pizza, un chicolat-caud e una còca ; un repais
plan meritat aprèp una jornada a caminar dins lo centre-vila ! Aprèp aver fach
tampona, m’anèri installar dins l’auditorium.
Me remembri pas totes los noms, mas sabi qu’entre los poetas
presentats i aviá : Frédéric-Jacques Temple, Michaêl Glück,
Joan-Frederic Brun, Aurelia que-n’ai-d’oblidat-lo nom, anciana estudianta en
licència d’occitan a Montpelhièr, e Joan-Claudi Fôret. Èran tanben
presentas doas traductritz en L.S.F. (Langue des Signes Française) e una violoncellista
qu’improvisava (me sembla) sus las lecturas.
L’intervencion que me pertoquèt mai foguèt la de Michel
Gluck que legiguèt un poèma sieu titolat « Plus tard encore »
Legiguèt o poèma d’una votz clara e prigonda, quora lenta, quora rapida, òm sabiá
pas pus se lo violoncèl seguissiá la votz o s’èra la votz que seguissiá lo violoncèl.
Amai, la traductritz en L.S.F. signava lo poèma d’un biais fòrça armoniós,
l’ « illustrava », s’o pòdi dire, a la perfeccion, semblant,
coma los pintres asiatics amb sos pincèls e sa tencha, traçar d’un sol moviment
precís e sople, los imatges que naissián dels mots.
Un moment de gràcia.
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire